hivern

Gregori

Vas entrar a la meua vida

com un febrer cansat.

Com la matèria d’una lliçó

que durant anys havies repetit a classe.

I vas saber que la nostàlgia

és un ascensor que puja fins a l’àtic

i amb els anys fa més llarga la baixada.

Potser ja ens havíem trobat,

en una altra vida, en un altre país,

en la terrassa d’un Starbucks,

fent cua per a un concert

o obrint la porta dels congelats

d’un supermercat de barri.

Sé que, com diu la poeta,

res passa ni passarà dues vegades.

Però m’hauria agradat trobar-te així,

de sobte,

com cauen els botons descosits d’un abric.

Anuncis

L’ésser solar

Imatge

No passa res, no passa res.

Els camins no porten enlloc,

però no és greu.

Tampoc en sabem res del desert

i bé que hi anem i el fotografiem

i fem com qui el reconeix

i l’entén.

Avui comença alguna cosa.

I sempre que comença alguna

cosa és perquè abans n’ha mort

una altra per deixar-li espai.

Cairo revisited

Forcano

Hi ha ciutats a les quals no hauries de tornar.

Perquè ja ningú no t’hi espera.

Perquè de poc et serveix recordar

on, com, i amb qui vas compartir plaers

i amor,

o així ho vas creure.

Perquè ja gairebé ni te’n recordes

i, pel teu confort,

barreges allò viscut i allò somniat

com a la dutxa l’aigua freda

i la calenta.

Per què insistir?

Tot ha quedat reduït a una fulla seca

que el vent s’endú

cap als ombrius.

 

Tants quilòmetres de viatge

per no moure’t de la memòria.

 

para leer en forma interrogativa

Cortázar

 

Has visto

verdaderamente has visto

la nieve los astros los pasos afelpados de la brisa

Has tocado

de verdad has tocado

el plato el pan la cara de esa mujer que tanto amás

Has vivido

como un glope en la frente

el instante el jadeo la caída la fuga

Has sabido

con cada poro de la piel sabido

que tus ojos tus manos tu sexo tu blando corazón

había que tirarlos

había que llorarlos

había que inventarlos otra vez.