boira espessa

Glòria Calafell (Barcelona, 1947)

De bon matí, quan la boira s’espesseeix
i els fanals encesos del carrer
s’aquarel·len en gris;
no em costa trobar el camí de la feina.
El que em costa és trobar el nord,
els límits de la llum
i l’emmarcament idoni del quadre
per centrar-hi la convivència.

Glòria Calafell enceta la tercera part de “Terra humida” (Viena Edicions, 2014) citant un poema de Laia Noguera que diu així: Ficar la mà a la terra./ Enfonsar profundament/ la mà en la humitat/ de la terra./ I aquesta pressió,/ contra totes les coses/ que transporto. Calafell, tot imitant el gest de Noguera, enfonsa la mà del jo poètic en els versos de “Terra humida” per intentar alleugerir la càrrega que la vida ens va posant a l’esquena. La poeta mira enrere, cerca les arrels, dialoga amb la nostàlgia i el futur i ens en parla amb determinació i bellesa.

(Publicat a WeekAnd Sabadell el 15 de febrer de 2016)

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s