lector a la gruta

Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986)

 

Pobre aquell que repetirà el procés

de l’abandó. Pobre aquell per ser-ne l’amo.

 

Si em vaig fullejant els llavis

em llegeixo les entranyes

com si fos un profeta amagat

rere la porta

que m’ha de conduir

a l’ànima.

 

Vaig néixer cova.

Encara no m’heu entès.

La plata, a banda de ser un metall preciós, és també un element químic de nombre atòmic 47 i símbol Ag, les inicials de l’autora, així que podríem dir que “Símbol 47” (LaBreu Edicions, 2015) és Anna Gual en estat pur. És aquest escriure sense límits, sense marges ni pautes, des de dins cap enfora i essent en totes les coses intensament per tal de poder sentir-les, poder pensar-les, poder parlar-ne. Anna Gual ja ens avisa en aquest poema, el primer del llibre: Encara no m’heu entès. I és que, per conèixer l’idioma de la cova, cal atrevir-se a entrar-hi i fer l’esforç de furgar l’obscuritat.

(Publicat a WeekAnd Sabadell el 22 de febrer de 2016)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s