Assassins de margarides

Viena Edicions, 2012

XVII Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d’Igualada 2011

Amb delicadesa, bon gust i imatges suggerents. Així afronta la sabadellenca Anna Garcia Garay (que regenta el bloc an–><–na) aquest poemari que tracta sobre l’amor i les seves problemàtiques, tema de gran dificultat pel que té de lloc poètic massa sovintejat, i se’n surt amb el Premi Joan Llacuna 2011 i l’estrena en paper a la col·lecció de poesia Viena Edicions.

Un gest tan innocent i naïf com arrencar els pètals de les margarides per esbrinar el destí amorós li serveix per dur-la pels camins més dessaborits de les relacions personals, del “M’estima” de la primera meitat del llibre al “No m’estima” de la segona. I tanmateix, des de bon començament hi ha una recança que el recorre, des d’admetre que “tots,/en algun moment de la nostra vida,/hem estat assassins de margarides” pel desig de ser estimats. (MÉS)

(Ressenya extreta del blog Llunàtic, del poeta David Madueño)

COMPRA’L

UN TAST D”ASSASSINS DE MARGARIDES’

EL FUTUR A L'AGENDA

Penjo el telèfon
i la teva veu encara juga amb la meva orella.
Que no se'ns acabin les nits,
omplim de demàs el futur immediat de les agendes.
No deixem un sol espai buit,
en blanc,
que no parli de nosaltres.

Mentre ens quedi alè
per pronunciar-nos les ganes de més,
ens citarem a cegues per celebrar aquesta fam
d'abraçar-nos el cos inquiet
rere el color vermell viu de festius i diumenges.

ESTRALLS

Esquerdes, ruptura,
trencadissa a les mans.
Vides de vidre i vitrall.

L'amor se'ns torna fràgil,
esquerp,
a cada pas.

CABREL

Damunt la taula de la cuina,
el sentiment ben obert,
com el diari del matí,
per la plana de les necrològiques.

Je l'aime à mourir.