Autoretrat

l’arena inabastable, ocre,
d’un desert petit
-d’un oasi, qui sap-
dins d’un pot de melmelada
-de myrtilles.
l’ordinador, els diskettes,
la memòria.
els boscs immensos de l’hivern,
-aquella que fores tu, potser-
els arbres.
antologies, reculls, poemes.
la ploma amb què escric.
autour de moi,
moi.

Anna Montero – Del llibre “Com si tornés d’enlloc”

Imatge

Recorda. El cos és sempre

el perill més greu.

Oblida’l.

I treballa.

El treball allunya

el pensament i et dóna

les armes precises.

Seràs poderós.

La vida

ha de tenir

una finalitat justa.

Amb el temps a favor

Temps a favor

Tornen de nit.
Són ara més subtils i quasi
inaudibles, però igualment fidels.
Em porten el teu nom i l’aire
molsa del vell pinar sense brossall.
Per elles sé que sóc i que ets en mi.
Veus de nosaltres,
com una mà.

L’ésser solar

Imatge

No passa res, no passa res.

Els camins no porten enlloc,

però no és greu.

Tampoc en sabem res del desert

i bé que hi anem i el fotografiem

i fem com qui el reconeix

i l’entén.

Avui comença alguna cosa.

I sempre que comença alguna

cosa és perquè abans n’ha mort

una altra per deixar-li espai.

Trànsit entre dos vols

trànsit

El pis ja era llogat, però el cartell romania.
I era com una vella que encara es pinta els llavis.
El número de fax jeu al plat amb raviolis i un gelat
que es desfà: l’àpat que m’han pagat per no esperar-me.
Hi ha un pardal breu dins la cafeteria. Penso que morirà.
Que així és el nostre amor, com un ocell perdut i
assedegat que s’abeura al lleixiu de netejar urinaris.
Que l’aeroport és una catedral on els vitralls són
de suc de taronja i es combrega amb glopades
de cafè. Quan he dit “s’il-vous-plaît” han corregit
“madame” després de “mademoiselle”. No sabia
on anar. I és un motiu legítim, com un altre. No cal
legitimar els petons marginals en portalades fosques,
ser gran, ser trist, ser pobre. Però sempre hi haurà algú
que et voldrà desfer els nusos. Seu, “com si fos” casa
teva, per un lloguer raonat. Els pares
baixen el camí de l’escola recolzats l’un en l’altre,
amb por de presenciar l’atac dels que m’odien. Has portat
bones notes, però ho podries fer millor. Per berenar,
un got de llet amb un ou remenat. Fins que vaig vomitar,
i ella també plorava. Jo volia, de veritat, teclejar amb
tots els dits. Potser l’error va ser prohibir-me anar a la via.
I ara, que els meus pecats ofenen els meus fills,
he deixat de sentir vergonya que fóssiu els meus pares.
Veig en les passes que ens allunyen l’olor de fusta
d’una branca rugosa, sempre incondicional.

El futur a l’agenda

Imatge

Penjo el telèfon

i la teva veu encara juga amb la meva orella.

Que no se’ns acabin les nits,

omplim de demàs el futur immediat de les agendes.

No deixem un sol espai buit,

en blanc,

que no parli de nosaltres.

Mentre ens quedi alè

per pronunciar-nos les ganes de més

ens citarem a cegues per celebrar aquesta fam

d’abraçar-nos el cos inquiet

rere el color vermell viu de festius i diumenges.