Dietari del buit

Pagès Editors, 2020

XXIV Premi de Poesia Màrius Torres, 2019

D’entrada, sorprèn el prosaisme voluntàriament destacat en el títol del poema inicial, “Manual d’ús”, que contrasta poderosament amb els títols de les dues seccions, “el foc” i “l’aigua” respectivament, dos elements que formen part de la tradició lírica universal. Vull entendre aquest contrast com element coadjuvant de la mateixa paradoxa que il·lumina el títol del conjunt i que abans he comentat. De fet, Dietari del buit està farcit d’aquest joc de clarobscurs, de contrastos (“la llengua del vertigen per fer callar la por”, “saber doblegar la foscor per donar ales al buit”, a tall d’exemple) i paradoxes (“teixint dies nous amb llana vella”). D’alguna manera el poema inicial, “Manual d’ús”, compleix dues missions: assenyalar-nos un possible camí de lectura i ser una síntesi d’allò que descobrirem al final del trajecte poètic a través del llibre. Un dos en u per a reforçar la cita inicial del llibre, que, a la vegada, justifica d’alguna manera l’estructura bimembre del conjunt. Els versos citats són d’un poeta aragonès que, els ho confesso, no coneixia, l’Ángel Guinda, poeta d’una trajectòria notable. Escriu l’Anna Garcia Garay citant Guinda: “Esperad la llamada del poema como una llamarada. Y escribid como el agua, escribid como el fuego: el agua y el fuego no escriben hacia atrás.” No sé si coincidirem amb l’Anna, però a mi de la cita m’interessa la part final, aquesta idea que l’aigua i el foc no escriuen cap enrere, com els crancs. Tampoc ho fa l’Anna, que no es recrea memorísticament en el passat, allò que hi havia abans del buit, sinó que sembla apostar per aquesta nova realitat naixent. Tot i acabar un poema amb els versos “el cordill que/ et vertebra per dins,/ pronom a pronom,/ té memòria.”, el record es situa només com a element de contrast, no pas com llast que impedeix el desig, que sempre és un sentiment de futur: “que ja no hi és aquella set salvatge”, escriu, “però encara romanen les ganes de beure.”

(Fragment de la presentació de Dietari del buit a càrrec del poeta Pere Pena)

DESCARREGA’T LA PRESENTACIÓ

COMPRA’L

UN TAST DE ‘DIETARI DEL BUIT’

BOTÀNICA

plantar oasis,
llaurar deserts:
així, el desig.

a les teves mans,
les llavors de la set;
tu no ho saps
però, als marges dels dits,
t'hi creixen poemes.

(RE)AFIRMACIONS

de nou, el verb en blanc
i l'oportunitat de conjugar-se
en tots els temps possibles.

que el cos digui 'sí',
i tu t'espolsis tots els condicionals.

FLORIR

hiverns que arrelen al cos,
tardors que arbren a la pell.

esgotats tots els estius,
qui ens embastarà la primavera als llavis?