a pesar de los aviones

Imatge

A pesar de los aviones,

de mi alergia a los aeropuertos,

del sudor amargo de las esperas,

de la dictadura del tiempo,

vuelvo a aterrizar en tu cuerpo

y siempre parece la primera vez.

 

Llego despistado,

cargando una maleta de dudas

que dejo olvidada en la terminal

cuando apareces tapándome la boca con tus besos.

 

Tu pelo son olas,

tu piel viento

y mi vida la esperanza de un verano

sin puertas de embarque hacia ningún lugar.

 

Mientras tanto regreso

y le hablo a mis amigos

de una mujer que huele a mar.

colors, mots i margarides

Imatge

Somni a les 1.03 h

Desenfonsem vaixells.

Desembastem silencis desconeguts.

Deixem de triar els paracaigudes.

Per una vegada.

Marta Bertran, Metamorfosi de colors

 

illes desertes

Nàufrags de sorra i palmeres, sotgem l’horitzó tot cercant vaixells pirates, navilis de guerra, barques de pesca que vulguin tornar a ancorar al nostre port, tot preguntant-nos si serem capaços d’estimar un pam d’oceà, dues ditades de terra fora d’aquesta illa deserta. Se’ns ha enfonsat l’amor massa aviat, no creus?

Anna Garcia Garay, Els mots encreuats

Colors, mots i margarides. Recital de Marta Bertran i Anna Garcia Garay el proper dimecres dia 19 de febrer a les 19:30 hores a la llibreria La Impossible (Provença, 232).

Imatge

Recorda. El cos és sempre

el perill més greu.

Oblida’l.

I treballa.

El treball allunya

el pensament i et dóna

les armes precises.

Seràs poderós.

La vida

ha de tenir

una finalitat justa.

llampec

Imatge

Quem pudera saber de que maneira

As palavras são rosas na roseira.

José Saramago

No el llamp,

ni el tro que l’assevera,

sinó qui el sent

i l’empelta.

 

No és per una primavera

aquesta rosa en usdefruit;

no consentirà cap treva

aquest dolor antic

de córrer vent

per la cinglera

com una música ferida

que la paraula udola

i toca gairebé

el món.

 

Qui poguera saber

de quina manera les paraules són

roses al roser.

No el llamp,

ni el tro que l’assevera,

sinó qui l’empelta

i el sent.

Amb el temps a favor

Temps a favor

Tornen de nit.
Són ara més subtils i quasi
inaudibles, però igualment fidels.
Em porten el teu nom i l’aire
molsa del vell pinar sense brossall.
Per elles sé que sóc i que ets en mi.
Veus de nosaltres,
com una mà.